La Plataforma Girona Acull organitza un concert amb el músic refugiat de Síria Abdallah Ghbash

En el marc del Festival de Guitarra Girona- Costa Brava, la Plataforma Girona Acull programa el proper 11 de juliol el concert “The way to Aleppo. Political & love songs about Syria” d’Abdallah Ghbash

Cartell GIRONA xarxa (1) (1).png

Aquest concert inclou cançons d’amor i de compromís social vers Síria i la seva capital Aleppo, compostes per Abdallah Ghbash. Mitjançant la música tradicional esdevé un tribut a aquesta ciutat que actualment està patint una difícil situació a causa de la guerra i es programa amb l’objectiu d’apropar la cultura siriana a Girona i sensibilitzar de la problemàtica de les persones refugiades.

Abdallah Ghbash va néixer a Aleppo l’any 1988 i el 2012 va haver de marxar de Síria a causa de la tensió política que s’hi vivia i arribà a Beirut (Líban) d’on va haver de fugir i passant per Jordània va acabar a Turquia on hi va viure 3 anys. Des de l’any 2015 viu a Alemanya com a refugiat, on continua el seu projecte musical compromès amb l’acollida i situació dels refugiats sirians amb publicacions com “Expatriate Oud” (2015), “Electronic Fog” (2016) i “Schizophrenia” (2017). Darrerament, Abdallah ha presentat una campanya política contra el comerç d’armes a l’Orient Mitjà de la que en sortirà un nou projecte musical. A Girona comptarà com artistes convidats amb  el poeta kurd-sirià Ahmad i el músic Pere Coma Qilich. També prendran part el seu grup de músics habitual, composat per Tarek Fahham, Wail Albouaini, Desi Markova, Hadi Andywi.

Podeu comprar les entrades anticipades a la seu de la Coordinadora d’ONGs Solidàries (C/Mestre Francesc Civil, 3) i enviant un correu a gironaacull@gmail.com

 

La gira catalana farà parada també als següents municipis: Arenys de Munt, Santa Coloma de Farners, Barcelona, Amer i Vidreres. No us perdeu la oportunitat de viure aquesta experiència!

aleppo

 

Anuncis

Milers de quilòmetres a la recerca d’una vida millor

*Article publicat el 25.06.2018 al Diari de Girona. Escrit per Pili Turon, a qui volem agrair un cop més la seva tasca de posar sobre la taula situacions sovint massa invisibilitzats.

El racisme contra la població berber i la voluntat d’estudiar són dues raons que van empènyer Ayoub Khouyaoui a marxar de casa, sol i amb 15 anys

L’Ayoub Khouyaoui tenia 15 anys quan va marxar del seu poble natal, situat en una regió desèrtica al sud del Marroc, amb l’objectiu de construir-se una vida millor a Europa. Ara en té 18 i va construint: acaba d’entrar al taller de reparació de bicicletes de l’empresa d’economia solidària de CàritasEcosol, participa en un programa socioeducatiu i aprèn català i castellà, amb el graduat de Secundària com a propera fita.

El racisme contra la seva població, la berber, i la impossibilitat d’estudiar van ser les dues grans raons que el van empènyer a marxar de casa, en un periple cap al nord amb una llarga parada a Tànger a l’espera de poder passar la frontera sota un camió i seguir el viatge, ara en autocar, fins a Barcelona, on la policia el va identificar com a menor i va quedar sota la tutela de la Generalitat. Ayoub Khouyaoui va arribar a Girona fa uns vuit mesos i va estar al centre de menors fins al 19 de desembre de 2017, just el dia que complia la majoria d’edat. En va sortir «amb 50 euros i un entrepà», especifica l’educador social Karim Sabni, que llavors hi treballava.

D’aquell període, l’Ayoub en recorda la frustació i la preocupació de veure que la majoria d’edat s’apropava i «no tenia la documentació necessària, però no podia fer res» ni per avançar tràmits ni per treballar o formar-se. «No tenia cap idea de què faria ni d’on podria anar», remarca; una sensació que Sabni comprèn perquè «s’hi fan activitats programades sense gaire utilitat». Malgrat això, va tenir sort perquè la institució va gestionar el seu accés al Centre d’Acollida i Serveis socials de l’Ajuntament de Girona, La Sopa, on dorm des del 19 de desembre, amb el desig d’aconseguir lloc en un pis tutelat.

En paral·lel, durant l’impàs en què es va convertir en un altre jove extutelat, la intervenció de Karim Sabni va ser crucial; igual que amb dos nois més que també complien els 18 anys per aquelles dates. L’educador va plantejar la seva situació de desemparament a la plataforma Girona Acull, a la qual pertany i d’on va sorgir un equip de cinc persones que li donen suport; «dintre de les nostres possibilitats», explica una de les seves integrants, Maria Camps. El 2017, tots ells es van formar com a mentors del Programa Català de Refugi de la Generalitat, impulsat pel Departament d’Afers Socials, Treball i Famílies, tot i que s’han organitzat al marge d’aquest pla, del qual l’Ayoub no sabia l’existència. Pel que fa als altres dos joves ajudats per Girona Acull, van esgotar l’estada màxima de dos mesos amb famílies d’acollida, a Cassà de la Selva i a Girona, i ara es troben en pisos socials.

ayoub

Una tercera via oberta al centre va guiar l’Ayoub cap a la formació ocupacional perquè –diu Camps– «van veure que era una persona molt responsable i treballadora». Així, des del gener, cada matí acut al Prepara’t, un servei de la Fundació Oscobe (Sant Gregori) en col·laboració amb la Generalitat i la Diputació que forma joves de 16 a 21 anys en risc de desemparament, on rep una preparació àmplia en l’idioma i àmbits professionals tan diversos com la jardineria, la restauració o la informàtica.

Després de dinar a La Sopa, reparteix les tardes entre la Casa de Cultura, on estudia català, i l’Escola d’Adults, on va accedir gràcies a la mediació d’un mentor. Un altre li va buscar opcions per al lleure, amb la voluntat de potenciar les relacions socials i que gaudís d’una afició que l’apassiona des de petit: el futbol, que juga en instal·lacions que el GEiEG ofereix a joves com ell perquè puguin entrenar; res de partits, però, perquè la seva situació administrativa impedeix assegurar-lo –els disputa els divendres, amb els companys d’Oscobe.

El seu grup de mentors es va informar dels recursos que li podien ser útils, però, tal com aclareix Camps, de les gestions per accedir als programes oficials se’n van ocupar la Generalitat i l’Ajuntament. Ara, com tothom que ingressa en un centre de menors, té permís de residència per un any –però no de treball–, la renovació del qual dependrà de diverses circumstàncies.

Quan va emprendre el viatge amb 15 anys, Ayoub Khouyaoui ignorava les dificultats que trobaria en arribar a Europa, on creia que «seria més fàcil treballar i viure». Des del seu punt de vista, els menors d’edat ho tenen més difícil perquè els adults tenen canals per aconseguir la documentació, «amb més o menys complicació», però «si ets menor no saps si hauràs d’esperar molt o poc temps». Sigui com sigui, insisteix que «només tinc ganes d’estudiar» i respon amb un «m’encanta» quan se li fa notar que té els dies molt ocupats. El temps lliure? Per estudiar i llegir, respon.

Joves amb «mala sort»

De la seva boca no en surt cap crítica i assegura que està ben informat i que mai s’ha sentit víctima de racisme ni d’un tracte policial abusiu, tot i que sap d’experiències negatives d’altres companys; «aquí –diu–, la policia et tracta amb respecte, no com al Marroc». L’Ayoub coneix altres nois extutelats que, com ell, es van trobar al carrer en fer els 18 però que viuen realitats molt diferents de la seva. Fa uns mesos, alguns d’aquests joves van protagonitzar situacions conflictives, sobre el que s’afanya a aclarir que «tenen problemes, mala sort». El noi defensa el dret de tothom a «millorar la seva vida», però lamenta que «no tothom té l’opció d’estudiar i de formar-se»; encara que opina que l’ajuda de l’administració «arriba si la busques, si acceptes que has d’estudiar cursos i no tens problemes amb la policia» –ell, matisa, no n’ha tingut mai.

En el seu dia a dia, recorre als mentors menys del que l’animen a fer-ho, tot i que queden de tant en tant per prendre alguna cosa, practicar el català i, quan poden, encarregar-li feinetes a canvi d’una petita remuneració, ja que no rep cap prestació econòmica més enllà de l’allotjament i la manutenció.

La seva aspiració és regularitzar la situació administrativa per quedar-se a viure i treballar a Girona, i detalla tot el que ha de fer amb determinació: acabar la formació i el programa Prepara’t, completar les pràctiques al taller de bicicletes i entrar en un pis social, per al qual té opcions però necessita garanties perquè si deixa La Sopa podria trobar-se al carrer, on fins ara no ha dormit mai. Com tothom, quan tingui feina també vol disposar del seu espai: «Vull viure com un altre», explica l’Ayoub, en un pis compartit on tingui «llibertat per decidir i temps per fer la vida». Un temps que, altra vegada, diu que dedicaria a estudiar i al futbol –afegeix somrient. L’Ayoub llegeix en català, castellà i anglès; comença a comunicar-se en català, parla àrab, berber, castellà, francès i es fa entendre en anglès, que ha après d’oïdes.

Ajudar de «moltes maneres»

El contrapunt crític a la seva mirada positiva el posa l’entorn que li dona suport. Una de les mentoreslamenta que aconseguir coses com, per exemple, poder jugar a futbol depengui dels contactes de l’un o l’altre. «Encara que tingui un lloc per dormir i s’hagi gestionat la possibilitat d’assistir a cursos, no coneixen ningú, no tenen xarxa i això és el que hem intentat compensar». Més enllà d’això, Camps reclama ajuda per a joves com l’Ayoub, «casos d’emergència, xavals que venen sense referències de vida, que han marxat del seu lloc d’origen i surten del seu context perquè no hi veien futur». «S’han d’ajudar les persones refugiades perquè s’arrisquen molt venint a aquí i fer-ho seria una proporció petitíssima dels nostres pressupostos», defensa, i conclou: «se’ls pot ajudar de moltes maneres, és gent molt capaç de treballar, no es tracta d’almoina, sinó que puguin rebre una formació i puguin contribuir a aixecar el país».

Preguntat pel futur, ell descarta tornar a la seva terra –si de cas, de visita, apunta–, però comparteix que li agradaria fer venir la família.

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2018/06/24/milers-quilometres-recerca-duna-vida/920863.html

 

Avui, 20 de juny: CONCENTRACIÓ Dia Mundial de les persones refugiades

Per la llibertat de moviment, el dret a la migració i la garantia dels drets humans arreu! Pel tancament dels CIE, la fi de les deportacions i de les batudes racistes!

Per unes vies migratòries legals i segures, per unes polítiques migratòries europees justes i garantistes!

I per mil raons de solidaritat i justícia social, us esperem avui a la concentració!

👉 Avui, dimecres 20 de juny a les 19h

📍 Pl. Miquel Santaló de Girona (davant l’hotel Carlemany)

dia mundial a girona-3 específic.png

Girona es mobilitza en motiu del Dia Mundial de les persones refugiades

En motiu del Dia Mundial de les persones refugiades (20 de juny) arreu d’Europa es preparen mobilitzacions. Des de Girona ens hi sumem amb diversos actes durant la setmana organitzats per la Plataforma Girona Acull i la Coordinadora Obrim Fronteres.

Aquests actes tenen com a principals reivindicacions: garantir el dret d’asil a totes les persones que ho sol·liciten, la revisió de la llei i dels procediments del pla d’asil a Espanya per a una acollida digna, la derogació de la llei d’estrangeria i el tancament dels CIES ; així com l’exigència de vies segures pels que han de fugir de casa seva i la reclamació d’un canvi de les polítiques europees d’externalització del control i militarització de les fronteres i d’hostilitat vers els migrants forçosos.
Tenint en compte la situació d’emergència humanitària de les persones que viatgen en el vaixell Aquarius també ocuparà un lloc central la reivindicació d’una acollida digna a territori espanyol, mostrant-nos totalment en contra que siguin confinats en CIEs i animant a l’Ajuntament de Girona a materialitzar el més aviat possible l’ajuda que han ofert al govern de la Generalitat per acollir-ne.

el punt girona acull, jpg-3

Dilluns 18 de juny: parlament de la Plataforma Girona Acull a la concentració pels presos polítics organitzada cada dilluns per Girona Vota, posant especial esment en el dret a refugi i exili per causes de persecució política i ideològica.

Dimarts 19 de juny: projecció de la pel·lícula documental “Flor del desierto”, una història real de la model i refugiada somalí Waris Dirie, que denuncia la pràctica de l’ablació genital femenina. A les 20:30h al Cinema Truffaut amb entrada gratuïta, dins el cicle Cinema i Solidaritat, organitzat anualment per l’Àrea de Cooperació de l’Ajuntament de Girona.

Dimecres 20 de juny: acte en commemoració del Dia Mundial de les Persones Refugiades. 19h, a la plaça Miquel Santaló (plaça de l’hotel Carlemany). L’acte consistirà en la realització d’un cercle de silenci, la lectura d’un manifest i comptarà amb l’exposició “L’Europa de les portes tancades”, del ninotaire Joan Antoni Poch que recull les vinyetes de La Punxa d’en Jap sobre la crisi de les persones refugiades.

A banda dels actes a Girona, com a Girona Acull avui participem de la Taula Rodona ” El Periple. La vella llum d’Europa” organitzat pel museu de l’exili, a la Jonquera. I també el divendres 22 de juny a la inauguració de la col·lecció Europa, de l’artista Kel Domènech a Besalú.

La Plataforma Girona Acull demana a l’Ajuntament de Girona que s’ofereixi a acollir les persones del vaixell Aquarius.

Des de fa dies a Girona Acull estem profundament indignats amb la negativa del govern d’Itàlia i de Malta a que desembarquessin en el seu territori les 629 persones que són dins el vaixell Aquarius al mediterrani i valora molt positivament l’oferiment de València i l’estat espanyol de rebre’ls. Tot i això, veient com s’està gestionant l’acollida de persones migrants i refugiades ens mostrem cautelosos i reivindiquem que calen vies segures i polítiques d’acollida dignes.

A Girona l’any 2015 el ple de l’ajuntament de la ciutat va aprovar per unanimitat adherir-se a la Xarxa de Municipis Acollidors (XMA) arran d’una moció impulsada per l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

És per això que des de la Plataforma Girona Acull demanem que l’Ajuntament de Girona es sumi als oferiments institucionals d’ajuda per acollir a les 629 persones a bord del vaixell Aquarius i que arribaran properament a València, com ja ho han fet municipis com Palma de Mallorca i Barcelona; per col·laborar en el que pugui ser necessari durant el procés d’arribada, instal·lació i acollida.

aquarius

Per altra banda, també remarquen la necessitat d’atendre adequadament a les persones migrades i refugiades que no estan rebent una acollida digna a la nostra ciutat  i encoratgen al consistori a treballar activament per superar aquestes mancances en les polítiques d’acollida del municipi. En aquest sentit reiteren el seu oferiment per a treballar conjuntament amb el consistori.

Dilluns 11 de juny: ASSEMBLEA OBERTA de Girona Acull!

Estàs interessat en col·laborar amb la Caravana Obrim Fronteres?

Vols contribuir a commemorar el Dia Mundial de les persones refugiades el proper 20 de juny?

T’indigna el que veus als mitjans de comunicació i tens ganes de fer-hi alguna cosa?

assemblea Girona Acull

T’esperem avui a l’assemblea de la Plataforma Girona Acull. A les 19h al Centre Cívic del Barri Vell. És oberta a tothom!

Per Sant Jordi, acollim una rosa i un llibre!

Des de Girona Acull us donem encara més raons per celebrar Sant Jordi! Ens trobareu durant tot el dia a la Plaça Catalunya amb roses i llibres perquè els pugueu acollir a casa vostra i col·laborar amb la causa de les persones refugiades.

Canvieu roses per vides

Aquest any, tots els beneficis de la venda de roses aniran destinats a ProActiva OpenArms, una organització que treballa fent rescats al Mediterrani, entre la costa de Líbia i Itàlia. Perquè cada vida compta, i no hi ha persones il·legals!

Endinseu-vos en les històries de les persones refugiades

Podreu comprar llibres que us portaran a conèixer la realitats de persones que han hagut de fugir dels seus països, a partir dels quals podreu posar-vos a la seva pell, ja sigui des de la seva pròpia veu o bé de la mà de testimonis que han viscut la problemàtica de ben a prop.

És el cas d’Els desemparats d’Elfriede Jelinek,  Nakba. Vida, exili i resistència a Palestina de Salah Jamal o Petjades d’aigua i sal de Sara Montesinos i Samuel Nacar.

Apropeu la realitat dels refugiats a petits i joves

Ja sigui a partir d’Amic Meu, un conte dibuixat per nens i nenes que expliquen el seu viatge fins al camp de refugiats on es troben a Grècia, o bé a partir de les pàgines d’Aras. Traficantes de sueños de Mónica Huix-Mas i Paco Cavero, les organitzacions Open Cultural Centre i Proemaid, respectivament, ofereixen una visió del que està passant al públic infantil.

I amb Fronteres a mig camí, podreu veure el treball realitzat pels alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Pere Alsius i Torrent de Banyoles sobre el tema dels refugiats.

I si en voleu saber encara més…!

Us deixem algunes recomanacions de llibres que publicats que de ben segur no us deixeran indiferents.

  • No somos refugiados. Agus Morales.

Una visió molt completa dels diferents perfils de persones refugiades (o no) que trobem en el moment actual. Des d’Àfrica a la Índia, passant per Síria o Palestina, ens endinsarem per històries molt personals per entendre per què fugen, qui són, on viuen com viatge i quan arriben. Si arriben.

  • Daha! Hakan Gunday

Una història sorprenent des d’un punt de vista poc habitual: un nen de nou anys que es dedica al tràfic d’immigrants il·legals a les costa de Turquia, seguint el negoci familiar, que ens porta a conèixer la crueltat dels soterranis on s’amaguen els futurs refugiats fins el moment de pujar a la barca que els portarà (o no) a una nova vida.

  • Sortida Occident. Mohsin Hamid

Des de la desesperació d’una guerra, una novel·la de ficció que ens fa travessar les portes secretes utilitzades per migrants de tot el món per poder arribar cap a l’esperançador Occident. Una mostra del ventall de situacions a les quals les persones refugiades s’han d’enfrontar.

  • Disparen a los refugiados. Miquel Urban i Gonzalo Donaire

Per aquells fanàtics de les dades i la història, una visió completa de les causes i conseqüències del que s’ha anomenat crisi dels refugiats.

  • Llàgrimes de sal. La història del metge de Lampedusa. Pietro Bartolo i Lidia Tiotto

El testimoni real de les múltiples situacions viscudes pel metge de Lampedusa arran de l’arribada d’immigrants a la costa de l’illa durant més de 25 anys.

  • Vides aturades. Bel Olid

Recull d’històries de persones atrapades en els camps de refugiats de Grècia que ens ajuden a entendre de forma real i punyent la situació que es viu dins i fora dels camps.