GIRONA ACULL A FAVOR DEL POBLE D’HONDURES

Davant dels fets succeïts des del passat 26 de novembre a la República d’Hondures, que han afectat flagrantment la llibertat dels seus ciutadans, la convivència i els Drets Humans més bàsics, la Plataforma Girona Acull considera important mostrar tot el suport al poble d’Hondures i efectuar la següent denúncia:

La Missió d’Observació Electoral de la Unió Europea a Hondures, ha observat irregularitats des de l’any 2013, les quals s’han tornat a observar en les darreres eleccions del 26 de novembre del 2017. Des de la Plataforma Girona Acull, creiem que aquesta falta de legitimitat i transparència, previnguda per part de la Unió Europea i la Organització d’Estats Americans (OEA) des de fa més de cinc anys, no pot ser ignorada.

Davant d’aquesta mostra de corrupció electoral i vulneració flagrant de drets fonamentals, lamentem que el Govern espanyol hagi reconegut els resultats electorals del Tribunal Suprem Electoral (TSE) d’Hondures i en conseqüència l’acceptació oficial del senyor Juan Orlando Hernández com a guanyador de les eleccions i com a president d’Hondures pel mandat 2018-2022.

hondures 3

Per altra banda, de la mateixa manera que ha fet la Organització de les Nacions Unides (ONU), denunciem l’ús desproporcionat de la força policial i militar per part de l’Estat d’Hondures contra el seu poble. En aquest sentit, denunciem que l’Estat espanyol tampoc ha condemnat les principals formes de violència expressada contra els ciutadans.

Aquestes violències han estat denunciades per diferents col·lectius socials hondurenys, que han reportat execucions i desaparicions d’opositors al règim; persecució sistemàtica; criminalització d’opositors, entre ells el “padre Melo”; la intervenció dels mitjans de comunicació, com “Radio Progreso-ERIC” i UNETV; el patrullatge intimidant en zones residencials resistents opositores al règim; la subtracció de medis de comunicació privats i d’informació; i agressions a opositors polítics.

Segons l’informe elaborat pel Comitè de Familiars de Detinguts, Desapareguts a Hondures (COFADEH), hi ha més de 72 víctimes de tortura, tractes cruels i degradants; 147 persones amb ferides greus, de les quals 63 són per arma de foc; 306 víctimes de violacions del seu dret a la integritat, 87 lesionats conseqüència del l’ús indiscriminat de gasos lacrimògens i altre material antiavalot; i més de 33 morts fins al dia d’avui.

hondures 4

Des de Girona Acull, seguint amb la nostra lluita en defensa dels drets humans i amb la nostra tasca de condemna de tot allò que atempti contra les llibertats de les persones, condemnem aquest fets i l’actuació tant de l’Estat espanyol, com la inacció de la Unió Europea i volem mostrar el nostre suport al poble d’Hondures. 

Així doncs, ens sumem a la denúncia emesa per la “Comissión Interamericana de Derechos Humanos” (CIDH) i la Organització de les Nacions Unides, davant la repressió i vulneració de drets fonamentals contra el poble hondureny.

 

Girona, a 16 de febrer de 2018

Anuncis

Girona Acull fa visible la problemàtica dels joves extutelats obligats a viure pels carrers de Girona

Divuit anys i un dia. Un entrepà, 50 euros a la butxaca i els carrers de de Girona com a nova llar. Aquesta és la situació amb la que s’han trobat una trentena de joves que, després d’estar en centres d’acollida per a menors, són obligats a abandonar-los en assolir la majoria d’edat. En molts casos, sense haver aconseguit la documentació, aprendre bé la llengua i desprotegits econòmicament.

La Plataforma Girona Acull s’ha involucrat en la resolució de la problemàtica dels joves extutelats per la Generalitat i dels joves desemparats que viuen als carrers de Girona des de que se’n va conèixer la seva existència el passat mes de desembre. En aquell moment, durant una assemblea, es van exposar els casos de dos joves als que calia buscar un lloc per acollir temporalment ja que en fer els divuit anys es veien obligats a marxar del centre d’acollida on havien estat fins aleshores. Ens trobàvem davant d’un cas d’extrema urgència, vulnerabilitat i injustícia social a la qual l’administració no oferia solució. Així doncs, gràcies a una crida als membres de la Girona Acull es van trobar dues families que, de forma desinteressada, van acollir els joves.

El nombre de joves que es troben en aquesta situació seguirà augmentant a mesura que assoleixin l’edat adulta i siguin expulsats del centre.

Tot i això, no es tractava només de resoldre els casos més immediats, sinó de denunciar aquesta situació per visibilitzar-la i trobar una solució estructural. En aquests moments, són forces els joves que s’han detectat que es troben en aquesta situació, un nombre que seguirà augmentant a mesura que assoleixin l’edat adulta i siguin expulsats del centre. La sorpresa en aparèixer el cas als mitjans de comunicació va ser conèixer que l’Ajuntament de Girona ja en tenia constància segons les declaracions de la regidora de Serveis Socials a l’Agència Catalana de notícies, però no havia s’havia reunit amb la Generalitat per trobar una solució, considerant l’impacte negatiu que podia causar reconèxier que no era tant acollidora com proclamava.

S’ha reafirmat l’oferiment de treballar plegats, exigint tan a la DGAIA com a l’Ajuntament i la Generalitat convocar una reunió el més aviat possible i establir una taula de treball.

Des de Girona Acull es va convocar una roda de premsa demanant explicacions a infància i a la subdelegació del Govern de la Generalitat a Girona davant aquesta anomalia administrativa. Al mateix temps, s’ha reafirmat l’oferiment de treballar plegats, exigint tan a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) com a l’Ajuntament i la Generalitat convocar una reunió el més aviat possible i establir una taula de treball que actuï per oferir una resposta estructural al problema i donar solució als casos actuals de desemparament.

Les últimes dues setmanes han sigut de feina intensa, amb moltes reunions amb tècnics i polítics de l’Administració de la Generalitat i l’Ajuntament. Hem observat una voluntat de començar a treballar-hi, per fi, però considerem que les mesures plantejades no són suficients i que s’ha fet palès la manca de coordinació entre les dues administracions que hi ha hagut fins ara.

IMG-20180130-WA0002

Som una entitat de voluntaris, que estan aparcant les seves feines per dedicar hores a les reunions inacabables i assemblees, però sobretot a fer un acompanyament als nanos, establint-hi vincle per a que sigui escoltada la seva veu i es sentin més segurs i animats. Com comprendre, no és una situació gens fàcil pels nois, que van arribar a Girona arriscant la seva vida per tal d’assolir un futur millor per a ells i les seves famílies, i un cop aquí no han parat de trobar barreres. A més ara s’hi ha afegit la persecució policial en sortir als mitjans de comunicació per donar a conèixer la seva situació personal i poder resoldre-la.

No volem acabar l’explicació de la situació sense mostrar que valorem molt positivament la creació d’una gestora de casos en que hi siguin tots els agents implicats (DGAIA, ajuntament de Girona, Consorci de Benestar social Gironès- Salt, consells comarcals, entitats del Tercer Sector i nosaltres, entre d’altres) que avaluiï els futurs casos per preveure les situacions i poder-hi donar resposta; com també el fet que l’àrea de Serveis Socials de Girona hagi ofert places a l’alberg per alguns dels nois que eren al carrer (en aquests dies de tant fred, com a mínim fins el 19 de febrer tenen un sostre i menjar calent, cosa que feia setmanes que no tenien). Són primers passos que esperem que es complementin amb d’altres mesures, i un cop més ens trobaran disposats a col·laborar i treballar plegats per donar respostes ràpides, efectives i coordinades.

Des de la Plataforma Girona Acull, demanem poder trobar una solució el més aviat possible pels nois desemparats actualment i pels que irremeiablement es trobaran en aquesta situació quan compleixin els 18 anys.

Volem acollir a aquells que no estan arribant, però també aquells que ja estan aquí! Per una Girona que sigui “ciutat acollidora”, però de debò. 

Col·loqui i obra de teatre “El metge de Lampedusa”. El 20 de gener a Celrà!

Us portem una proposta pel proper dissabte que ens fa molta i molta il·lusió! Teatre del bo i col·loqui sobre el rescat marítim amb experiències de primera mà, i tot amenitzat amb uns dolços sirians boníssims… què més es pot demanar?

El proper dissabte, dia 20 de gener, el Teatre de Celrà porta l’obra de teatre “El metge de Lampedusa” amb el gran actor Xicú Masó.  Aquesta obra, que ve des del Temporada Alta, està basada en la biografia de Pietro Bartolo recollida al llibre “Llàgrimes de sal”, un metge que viu dedicat a l’atenció als exiliats i refugiats que, des de les costes africanes, naveguen fins a l’illa de Lampedusa.

L’obra és a les 21h, però us animem a que vingueu una hora abans, a les 20h per participar en una activitat prefunció que organitzem des de Girona Acull i el Teatre de Celrà. Podrem escoltar i parlar amb persones que han viscut aquesta situació en primera persona: en Baker, un noi refugiat palestí que va arribar a les costes gregues des de Turquia i que actualment viu a Catalunya, i l’Albert, un voluntari membre de Girona Acull que ha donat un cop de mà en diverses ocasions a Lesbos i a camps de refugiats grecs. cartell A4 metgelampadus (1)Aquest col·loqui és una gran oportunitat de conèixer en profunditat aquesta situació, deixant de banda les fredes xifres i endinsant-nos en les històries personals mitjançant les veus dels seus protagonistes. I tot degustant uns boníssims dolços sirians!

Per a més informació i compra d’entrades: www.ateneu.celra.cat

T’hi esperem!!!

 

El millor regal per Reis: “Amic meu!” el llibre solidari pels menuts de casa

Si per Reis voleu un llibre preciós, ben fet i amb una ànima incomparable aquest és el vostre “AMIC MEU: El viatge dels refugiats explicat i dibuixat amb ulls d’infant”.

imatge amic meu

És un conte que recull la mirada dels nens i nenes refugiats a Grècia i del periple que han realitzat des de Síria i els altres països d’origen per fugir de la guerra, fins arribar a Europa. ‘Amic meu‘ és un conte per pensar, reflexionar, entendre, un conte per compartir entre grans i petits.

A més, al web http://www.openculturalcenter.org trobareu una guia didàctica per treballar les emocions i les vivències del conte a l’escola o a casa amb els menuts.

Si voleu encarregar-ne un als Reis Mags, només heu d’escriure un correu electrònic a gironaacull@gmail.com. Només té un cost de 10€ i tots els beneficis es destinaran íntegrament a les activitats educatives i culturals que Open Cultural Center duu a terme a Grècia!

L’exposició fotogràfica “Hègira, una mirada des del front de guerra fins a la fortalesa Europa” arriba a Girona

El  Centre Cívic Barri Vell – Mercadal acollirà fins al 31 de gener l’exposició de fotografies de Joakim M. Vila “Hègira, una mirada des del fron de guerra fins a la fortalesa d’Europa”, sobre els camins que segueixen els refugiats que volen arribar a Europa. La mostra s’inaugurarà el proper divendres, dia 22 de desembre, a les 19.30 h, al mateix centre cívic.
Imatge Expo Hegira (1)

L’exposició de fotografies, que va ser inaugurada a Figueres, és el recull d’imatges fruit del viatge de Joakim M. Vila entre juny i desembre de 2016 i abasta des del front de guerra de Mossul (Iraq) fins als assentaments de refugiats a les fronteres i a l’interior d’Europa. L’“hègira” que mostra l’exposició inclou imatges en diversos escenaris del Kurdistan, el Líban, Grècia, Sèrbia, Hongria, Alemanya, França i l’Estat espanyol en el moment en què la Unió Europea i Turquia signen l’acord per bloquejar el flux de migrants des de la Mediterrània oriental cap a Europa, on s’habiliten tanques i murs per contenir-lo i limitar-ne l’entrada. Així mateix, i des d’una perspectiva global del drama dels conflictes i la migració no voluntària, Vila mostra la crisi humanitària i els camps de desplaçats per la guerra al Congo.

 A través d’un centenar de retrats i escenes quotidianes, dins dels camps de refugiats i a les fronteres, Vila capta amb la màxima intensitat, en blanc i negre, els desitjos i els temors de persones refugiades i migrants que fugen dels conflictes bèl·lics i de la pobresa i que cerquen una vida millor a Europa.

Joakim M. Vila (Figueres, 1974) és llicenciat en Antropologia i en Treball Social, i postgraduat en Desenvolupament i Cooperació Internacional i ha dedicat els últims anys a documentar els conflictes humanitaris i ambientals arreu del món. Anteriorment va presentar a Figueres un documental centrat en els indígenes de l’Amazònia.