S’aprova la moció de suport a les persones refugiades a l’Ajuntament de Girona

En el darrer municipal de Girona, del passat 9 de setembre, Girona Acull vam presentar una moció en favor dels equips de rescat de persones a la Mediterrània, que exigeix, a més, als governs europeus que compleixin amb les quotes d’acollida a les quals es van comprometre. La moció es va aprovar amb els vots a favor de Guanyem Girona, ERC i JuntsxCat, l’abstenció del PSC i el vot en contra de C’s.

foto ga ple

La Coordinadora d’Obrim Fronteres, Oxfam Intermón Girona, l’Associació Xangara, Dagua ONG d’Ajuda a Colòmbia, el GERD -Grup Editor de la Revista del Discapacitat-, Càritas Interparroquial Girona, Justícia i Pau Girona, la Fundació Ser.GiACAPS Girona, la Comissió de l’Agenda Llatinoamericana i l’Associació Valentes i Acompanyades són les entitats que també es van adherir a la moció contra la política d’acollida de persones refugiades de la Unió Europea, l’Estat espanyol i de condemna al govern italià per la seva política contra les ONG de salvament.

MOCIÓ

El passat 8 de gener del 2019, el govern socialista espanyol retenia el vaixell de salvament de la ONG Open Arms al port de Barcelona, amb l’absurda excusa que el vaixell no reunia les condicions de seguretat per portar nàufrags, evitant així que salvés vides a la Mediterrània durant més de 100 dies. Actualment Open Arms té llibertat de navegació però no de rescat, amb penes de 900.000€ (no sobra cap zero) i 10 anys de presó (van ser advertits abans de tornar a navegar direcció a Lesbos i Tessalònica amb ajut humanitari).

El 29 de juny el govern italià, encapçalat pel xenòfob Matteo Salvini, va detenir la capitana del vaixell de salvament Sea-Watch 3 Carola Rackete, per suposadament envestir un vaixell de la marina italiana que els barrava el pas al port de Lampedusa. El Sea-Watch 3 portava més de 40 persones rescatades del mar i feia més de 17 dies que els tenia a bord sense poder-los garantir unes condicions mínimes, per la manca d’aigua i menjar. Afortunadament, la jutgessa de Sicília, el dia 2 de juliol, la va deixar en llibertat, al·legant que “desobeir ordres de les autoritats italianes està justificat per un deure de salvar vides humanes al mar”.

Aquests són dos dels molts exemples, que tristament ens assabentem tot sovint, i que no haurien de succeir en una Europa on la defensa dels Drets Humans, la protecció del Dret Internacional i el Dret d’acollida i Asil, entre d’altres, haurien de ser la prioritat.

Les mesures adoptades, pel Govern espanyol, l’italià i la Unió Europea són un despropòsit, una mostra més del paper vergonyós que tenen els estats i les institucions europees des de l’inici d’aquesta crisi que xoca frontalment amb l’obligat compliment de la Convenció de Ginebra i amb l’article 19.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, segons el qual es prohibeixen explícitament les expulsions col·lectives.

Davant d’una Europa incapaç de donar una resposta adequada garantint condicions dignes a totes les persones dins del territori propi comunitari, avui ens torna a tocar dir PROU a nosaltres, al món local, a la societat civil organitzada, i a les ciutadanes i ciutadans d’aquesta Europa que ens fa vergonya i:

Per tot això des de l’Ajuntament de Girona, es proposa l’adopció dels acords següents:

  • Demanem al Consell Europeu que faci respectar els Drets Humans i el Dret Internacional als quals estan subjectes. Requerint als governs que en formen part a acollir i garantir la seguretat de les persones refugiades i immigrades i reclamar que es garanteixin vies d’accés a la protecció internacional legals i segures en països d’origen i trànsit.
  • Demanem, que el Govern Espanyol no obstrueixi les tasques de salvament de vides humanes de les ONG’s i que gestioni de forma eficaç i urgent l’acollida dels 18.000 refugiats que es va comprometre davant de la Unió Europea.
  • Que l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya faci tot el possible per acollir el 4.500 refugiats que el Molt Honorable president Sr. Carles Puigdemont, es va comprometre en la seva carta al comissari de Migracions de la UE del passat 15 de març 2017. A més a més, assegurar el desplegament del Pla de Protecció Internacional a Catalunya, aprovat pel Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya el passat 28 de gener de 2014, dotant-lo del pressupost adequat i suficient per a poder implementar les mesures concretes que en recull, que garanteixin una acollida estable i de qualitat.
  • Que es rebutgi de forma clara i contundent i així es comuniqui a l’ambaixada d’Itàlia, el malestar per la detenció de la capitana Sra. Carola Rackete, que considerem un clar atemptat contra els Drets Humans i dels refugiats.
  • Manifestem el nostre Compromís d’oferir el nostre municipi com a territori d’acollida i protecció.
  • Donarem suport i colAlaborarem amb les entitats catalanes i xarxes d‘entitats que treballin en l’acollida i el servei a les persones  sol·licitants d’asil.
  • Treballarem en la sensibilització i el Compromís de la població del municipi per garantir la integració de les persones refugiades, creant els vincles i la interacció necessària per prevenir el racisme i/o la discriminació, i promoure la cohesió social.
  • Endegarem i garantirem polítiques municipals de cooperació al desenvolupament amb vocació transformadora.
  • Finalment, farem arribar aquest acord al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Generalitat de Catalunya, a l’Ambaixada d’Itàlia, al Govern de l’Estat espanyol i a la Unió Europea.
Anuncis

Avui fa dos anys de la gran manifestació #VolemAcollir.

Hem avançat prou?

mani 3.jpg

Avui, 18 de febrer de 2019, fa just dos anys de la gran manifestació #VolemAcollir, que va aplegar mig milió de persones. La Plataforma Girona Acull vam participar activament en la campanya prèvia i no podíem faltar aquell dia.

Dos anys després toca revisar en què hem avançat com a societat acollidora, però també què falta per assolir. Seguim treballant!

 

Comemmorem el 5è aniversari dels assassinats al Tarajal, recordant les víctimes i exigint justíca

El dia 6 de febrer de l’any 2014, unes 200 persones originàries de l’Àfrica subsahariana i del Marroc intentaven arribar nedant a territori espanyol. La Guàrdia Civil va disparar bales de goma, va tirar pots de fum i va donar cops de pal a les persones que eren al mar, per impedir que arribessin a terra. El resultat: 15 persones ofegades a la platja de Tarajal, a Ceuta, i 23, que van ser retornades en calent al Marroc.

Cinc anys després no s’ha reparat a les víctimes i familiars i no existeixen garanties perquè aquests fets no es tornin a repetir. A dia d’avui, ningú ha respost per aquests crims i la Jutgessa de Primera Instància i Instrucció número 6 de Ceuta ha decretat el sobreseïment. L’anterior Ministro d’Interior, Jorge Fernández Díaz, va reconèixer al Congrés dels Diputats, que sí s’havien produït aquests llançaments. El 6 de febrer de 2015, el Jutge de la Audiència Nacional Fernando Andreu, va rebutjar la competència d’aquest tribunal per investigar la tragèdia a la platja del Tarajal i va retornar la causa a un jutjat de Ceuta. Des de la Audiència Provincial de Cadiz s’ha exigit, per segona vegada, l’obertura de la causa, ja que el Tribunal va concloure que la magistrada ceutí no havia fet totes les gestions necessàries abans de donar per tancat el cas.

1

Avui, 6 de febrer, quan fa 5 d’aquells esdeveniments continuem en la mateixa situació: sense justícia. No volem oblidar aquestes persones. El seu únic delicte va ser arriscar les seves vides per aconseguir un futur digne, un futur amb els mateixos drets i oportunitats que tots nosaltres. No podem tancar els ulls davant d’aquesta barbàrie i com a Girona Acull fem un crit unànime per demanar que s’investiguin els fets i es condemnin els autors de tant terrible tragèdia.

Per recordar les víctimes, demanar justícia i exigir una política de fronteres basada en els Drets Humans, aquest matí hem realitzat una performance a la riba del riu Onyar.

VI Marcha por la Dignidad. No oblidem les morts al Tarajal!

Des de la Plataforma Girona Acull ens adherim a la VI Marcha por la Dignidad, en commemoració dels tràgics (i no excepcionals) fets ocorreguts fa 5 anys a la platja del Tarajal. 

Us fem arribar, també, un breu escrit dels organitzadors de la Marcha que es fa anualment, en que s’explica els objectius d’aquesta i què s’hi commemora.

CARTEL TARAJAL.jpg

Los graves sucesos ocurridos en la playa de “El Tarajal” el 6 de febrero de 2014, cuando quince personas se ahogaron al intentar llegar a Ceuta; las “devoluciones en caliente” y las “devoluciones express” vividas en Ceuta y Melilla, sitúan a las dos ciudades autónomas en el punto de mira de las autoridades españolas y europeas, de las organizaciones españolas e internacionales de defensa de los derechos humanos y de los medios de comunicación.
Ante escenarios similares, el escritor Eduardo Galeano invitaba a la esperanza: “Mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas, puede cambiar el mundo”. Esta es la pretensión de las MARCHAS POR LA DIGNIDAD (que se realizan cada año, desde el 2014) aportar nuestro granito de arena haciendo visibles las vulneraciones de Derechos Humanos que acontecen en nuestra Frontera Sur, apelando a las conciencias y haciendo necesario que repensemos las políticas migratorias españolas y europeas.

¿Qué pasó el 6 de febrero de 2014?
La muerte de 15 subsaharianos en Ceuta al tratar de entrar a España marcó un antes y un después en la política migratoria.

A las 7.40 horas se esfumaron los sueños de 15 personas. Un amanecer frío, oscuro, triste, tras horas caminando a la intemperie, decenas de inmigrantes se lanzaron al mar para alcanzar el mundo que anhelaban. Se entregaron al Mediterráneo aunque algunos ni siquiera supieran nadar. La tragedia se incrustó el pasado 6 de febrero de 2014 en la pedregosa arena de la playa ceutí de Tarajal, donde 15 subsaharianos perdieron la vista ante la mirada de la Guardia Civil. En el episodio que marcó un punto de inflexión en la historia migratoria del país y que definió la política del Gobierno en la materia.
Porque hubo un antes. Un Tarajal… y un después. Porque los perímetros fronterizos de España se convirtieron de nuevo en una tumba fruto de las políticas migratorias actuales.

En estos últimos años, hemos vivido el intento de la “legalización de devoluciones en caliente” y recientemente, de las “devoluciones Exprés”, para las singularidades de Ceuta y Melilla; el mantenimiento de concertinas, la violación de los Derechos Humanos en los asentamientos en los montes colindantes a ambas ciudades por las autoridades marroquíes… consecuencia de la externalización de las fronteras que nos muestran a diario las vergüenzas de la frontera sur de Europa.

Denunciem la reiterada vulneració dels drets dels infants no acompanyats per part dels Mossos d’Esquadra a Girona

Ahir al vespre, dia 3 de gener, se’ns feia arribar proves d’una situació que es donava un cop més a una comissaria de Girona. Uns fets que suposen una greu vulneració de drets fonamentals i de la Convenció dels drets dels infants que és inadmissible i que ens veiem obligats a denunciar un cop més.

 

Els Mossos d’Esquadra tenien sota custòdia a quatre menors d’edat no acompanyats, dos dels quals noies i dos nois, en una situació que vulnera totalment els seus drets fonamentals i la Convenció dels drets dels Infants de les Nacions Unides. Aquests infants es trobaven retinguts a l’espera de reubicar-los en centres gestionats per la Direcció General de la Infància i l’Adolescència de la Generalitat de Catalunya (DGAIA), i se’ls va fer dormir a la sala d’espera de la comissaria de Vistalegre, exposats a totes les persones que hi passaven per davant, sense cap mena d’intimitat i en una situació denigrant fent-los dormir a més en matalassos tirats al terra. Aquesta situació, a més, no és la primera vegada que es produeix a les comissaries gironines, ja sent denunciats públicament el passat mes de setembre.

whatsapp image 2019-01-03 at 22.06.05
Foto presa el dia 3/01/19 a la comissaria de Vistalegre dels Mossos d’Esquadra

Aquesta és una situació indigne per a qualsevol ciutadà, però encara més si es té en compte que són infants, als que els cossos policials i l’administració tenen l’obligació legal i el deure moral de protegir especialment.

Aquest fets es sumen als ja denunciats anteriorment com el fet d’haver d’estar retinguts a comissaries de Girona durant hores a l’espera que es personi un responsable dels centres d’acollida, o els fets ocorreguts a l’àrea de custòdia dels Mossos d’Esquadra a la Ciutat de la Justícia a Barcelona, en la que infants han hagut de dormir durant dies als passadissos amb matalassos al terra.

Per tot això, exigim una solució immediata i que es dugui a terme una coordinació efectiva entre la policia, la Direcció General d’Infància i Adolescència de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Girona per establir mesures amb celeritat per tal d’assegurar que no es reprodueixi aquesta dinàmica de mala atenció i vulneració de drets.

Dret a vot per a tothom!

S’acosten, novament, períodes d’eleccions i com si el temps no hagués passat, ancorat en una permanent situació discriminatòria i desigual, ressonen altre cop les demandes justes i democràtiques que exigeixen, apel·lant a exercir la desobediència si cal, el ple accés als drets ciutadans i polítics d’una gran part de la població.

Al col·lectiu de persones migrants se li exigeixen més obligacions que qualsevol altre ciutadà (la constant justificació i tots els impediments administratius haguts i per haver per accedir a la plena ciutadania com a conseqüència d’una Llei d’Extrangeria de per sé racista que crea diferències entre ciutadans i estigmatitza per motius d’origen), alhora que anòmalament, no se li atribueix cap dret.  Aquest frau democràtic

priva de la participació política més directa en la nostre societat, com és el dret a vot i el dret a ser escollit com a representant públic. És per això que l’anomenem frau democràtic, doncs els resultats de les votacions en cap cas són representatius ni s’adeqüen a la realitat política que es viu als nostres pobles i ciutats.

Aquesta situació injusta i excloent, alimentada per un fort racisme institucional, empeny als marges de la nostre societat a molts veïns i veïnes i impedeix una plena convivència, ja que només pot donar-se sobre la base de la igualtat en drets polítics i socials. Al mateix temps, reforça, mitjançant les campanyes polítiques xenòfobes i populistes, el racisme social als nostres carrers, basant-se en falses premisses criminalitzadores i atacant directament als col·lectius més vulnerables que políticament, no tenen dret a rèplica.

banner vot x tothom.jpg

És per això, que des dels moviments socials de Girona i d’arreu del territori estem treballant, colze a colze amb els nostres veïns i veïnes, per canviar aquesta crua realitat i interpel·lem a la resta de col·lectius sensibles amb aquesta problemàtica, a sumar-se a la lluita. Considerem aquestes eleccions municipals com una oportunitat per posar novament sobre la taula aquest frau democràtic i per combatre el discurs de l’odi i el racisme, entenent que no hi ha millor manera per fer-ho que reivindicant drets.

Alhora, exigim un reconeixement d’aquest frau per part de les institucions municipals i un reconeixement a totes les persones sense dret a vot com a conciutadans de la nostre ciutat i com a subjectes polítics actius. Ambdues accions són fàcilment assolibles mitjançant cartes nominals que s’adrecin a aquests conciutadans. Girona i Salt, han de visualitzar la problemàtica en l’espai públic i han d’expressar la seva disconformitat. Cada una de les persones excloses de les votacions ha de sentir-se acompanyada i recolzada, per més simbòlic que sigui, per les institucions del seu municipi. També, com a mesura inclusiva, seria bo pensar i impulsar polítiques i mecanismes públics de participació des dels ajuntaments que fossin plenament inclusius i que es regissin pel padró municipal.

Per altre banda, la legislació espanyola permet el sufragi actiu i passiu de persones estrangeres a les  eleccions municipals només quan existeix un tractat internacional sota criteri de reciprocitat. Així doncs, moltes persones que en eleccions autonòmiques o estatals no poden exercir el dret a vot, en aquesta ocasió poden. Aquesta diferenciació però genera confusió i moltes no són coneixedores d’aquest dret que requereix d’una prèvia inscripció al cens electoral durant el període que va de l’1 de desembre de 2018 al 15 de gener de 2019. Des de Girona Acull considerem que aquesta responsabilitat informativa recau sobre els ajuntaments i per això, demanem el desplegament d’una campanya informativa arreu dels barris i dels equipaments públics, al mateix temps que l’enviament de cartes nominals mitjançant el padró on s’informi d’aquest tràmits a dur a terme.

Finalment, demanem als partits polítics que es presentin a les eleccions la responsabilitat política de dur a terme campanyes antiracistes, que s’adrecin a tots els ciutadans dels nostres pobles i ciutats i que siguin contundents contra aquells discursos que fomenten l’odi, el racisme i la intolerància.

dret a vot.jpg

Des de Girona Acull i altres espais de lluita com l’Espai Antiracista de Girona i Salt, i la Coordinadora d’ONG Solidàries de comarques gironines estem planificant una campanya de denúncia i planegem futurs actes de sensibilització i pressió política  que culminaran durant el dia de les eleccions amb una acció desobedient en què totes aquelles persones que se les priva d’expressar-se lliurament, trobaran l’espai per fer-ho. No dubteu en oferir-vos a treballar plegats!