Concetranció denuncia incompliment del compromís del Govern d’Espanya i UE de reubicació dels refugiats

El 26 de setembre finalitza el termini del programa de reubicació europeu. Espanya ha acollit un nombre ridícul 11%  de les 9.323 persones assignades en la seva quota, fins a reduir quasi la mitat el compromís inicial d’acollir a 17.337. Tan sols 1.257 persones en dos anys. Un vergonyós  percentatge, que ens col·loca en els països amb major  grau d’incompliment.

Per denunciar aquest incompliment i exigir al Govern d’Espanya, i a la UE en el seu conjunt, que no jugui amb la vida de milions de persones i ofereixi polítiques migratòries i d’acollida que garanteixin els drets humans,   us convoquem  la concentració que tindrà lloc el dijous 28 de setembre a les 18h. a la Plaça Miquel Santalo i Pavor (davant Carlemany) Girona.

Anuncis

Comunicat de #GironaAcull sobre la repressió de l’estat espanyol

Davant l’escalada de repressió institucional de l’Estat espanyol, que s’està vivint en aquests moments a Catalunya, la Plataforma Girona Acull mostrem el nostre rebuig a aquesta persecució política i policial vers mitjans de comunicació, impremtes, institucions i persones que van ser escollides democràticament pel poble català.

Fidels al nostres valors de defensa dels drets de totes i tots i davant l’agressió brutal a la democràcia que estem vivint, no podem sinó respondre. Ens sumem a la defensa dels drets civils i polítics i de la llibertat d’expressió de la ciutadania catalana, i donem suport a tota convocatòria no violenta per defensar-los.

La democràcia és respecte a les llibertats i als drets de tothom, i respecte al seu lliure exercici. Dret al seu exercici que defensem de manera enèrgica, també, per part d’aquelles persones a qui s’exclou per estar en situació administrativa irregular. La democràcia mai serà por, repressió i amenaces.

 

Girona, 21 de setembre del 2017

Dilluns 4/09 ASSEMBLEA OBERTA de Girona Acull. Reprenem l’activitat, t’hi apuntes?

Després d’aquests mesos d’estiu, la Plataforma Girona Acull reprenem l’activitat amb les piles carregades i el mateix entusiasme de sempre!

assemblea oberta girona acull 4 set.jpg

El proper dilluns, 4 de setembre, a les 19:30h a la Plaça Constitució de Girona us convoquem a totes i tots a una assemblea oberta. Creiem que és molt important començar el curs trobant-nos tots junts per parlar sobre què hem fet fins ara i què volem fer en els propers mesos.

Una assemblea oberta és una oportunitat ideal per retrobar-nos i per a que les persones que volen començar a donar un cop de mà en la feina a favor dels drets de les persones refugiades i no sàpiguen ben bé com fer-ho s’animin a fer el primer pas.

L’activitat de Girona Acull és molt àmplia, i passa des de fer denúncia política, a l’acompanyament a les persones refugiades i migrades que ja estan Girona, al suport al voluntariat, etc. Així que animem a tothom que estigui interessat en alguna d’aquestes vessants a participar en l’assemblea oberta del proper dilluns!

La Plataforma Girona Acull denuncia la inacció i la manca de transparència de l’Ajuntament de Girona en l’acollida a les persones refugiades.

imatge blog.png

Davant les darreres informacions en les que l’Ajuntament de Girona es vanagloriava d’estar fent molta bona feina en l’acollida de les persones refugiades, creiem necessari fer públic el nostre posicionament:

“Lamentem que l’actuació del govern municipal en l’acollida de persones refugiades no hagi anat més enllà de les bones paraules i denuncia la manca de transparència al respecte.

La Plataforma Girona Acull constata que, lluny del que es proclama des de l’Ajuntament, les persones en cerca de refugi que ja hi ha a la ciutat no són acollides prou dignament, ni tampoc hi ha establert un circuit municipal clar al que dirigir-se. Davant d’aquesta situació, l’entitat va entrar una instància el  passat 16 de juny demanant informació a l’àrea de Serveis Socials de la que n’és responsable la regidora Silvia Paneque; no havent rebut encara resposta dos mesos i mig després.

Aquest comportament de l’Ajuntament, evidencia l’incompliment del deure de transparència que tenen les administracions publiques, alhora que mostra poca implicació en l’acolliment i atenció a les persones refugiades.

Cal remarcar que les mesures recollides al web de l’Ajuntament són titulars que no aprofundeixen en accions concretes o  són, directament, accions dutes a terme per la Generalitat. Aquesta falta d’informació amaga la seva inacció i mostrant la manca de compromís del govern municipal i de la regidoria de Serveis Socials , incapaços de ser prou actius. Al mateix temps,  esdevé un dels principals esculls per a les persones que arriben a la nostra ciutat i per les organitzacions que treballen per les persones refugiades.

El recurs primordial per a l’acolliment de persones i famílies amb capacitats d’autonomia, és l’habitatge. En aquest sentit, la Plataforma Girona Acull no considera que la permanència dilatada durant mesos en institucions d’acollida (en el cas de comarques gironines, La Sopa), sigui un abordatge adequat d’aquestes problemàtiques, com demostren els casos de múltiples persones a les que Girona Acull està donant suport.

Girona té professionals implicats i que poden i volen, respondre adequadament a aquesta situació. És ja urgent que el govern es posi a treballar més enllà de la proclama que resta penjada a la façana de l’Ajuntament de “Refugees Welcome”.

Ara més que mai, calen accions decidides i transversals, que garanteixin no només la benvinguda, sinó també l’acollida real i digna. Només així construirem una Girona acollidora i inclusiva des del respecte a la diversitat

Davant la tragèdia del 17 d’agost: pau, solidaritat i convivència en la diversitat

Ens adherim al manifest i a la convocatòria dels moviments socials en relació a la manifestació del proper dissabte.

IMG-20170825-WA0001.jpg
Sortim al carrer aquest dissabte 26 d’agost de 2017 a Barcelona per expressar el nostre rebuig a l’atemptat reivindicat per Daesh i per mostrar el nostre suport a víctimes i familiars. Ho fem pels fets ocorreguts el passat 17 d’agost a Barcelona i Cambrils amb 15 víctimes mortals i més d’un centenar de ferides. Ho fem per agrair la resposta solidària de les persones que han reaccionat des del primer moment. Però sense oblidar i tenint molt present les víctimes que cada dia pateixen aquesta mateixa violència, que només aquest mes d’agost ha colpejat molts altres països, a més de Catalunya. Recordem especialment Síria, on han mort mig milió de persones a mans d’actors governamentals i no governamentals, tan locals com internacionals.
Víctimes que no surten a portades, víctimes oblidades. Moltes no moren però es queden a les nostres fronteres. Des de les entitats, les plataformes i els moviments socials volem deixar clar que aquestes morts són tant nostres com les de Barcelona i Cambrils. No fem diferència.
Sortim a ocupar el carrer com ho hem fet tantes altres vegades. Recordem els crits de “No a la guerra” de 2003 –arran de la invasió criminal de l’Iraq impulsada per Aznar, Bush i Blair– que van omplir els carrers de Barcelona. Recordem també tantes altres manifestacions de rebuig a les intervencions militars arreu, a favor de la pau i per l’acollida de persones refugiades i migrants, com la darrera del 18 de febrer. Tornarem, doncs, a sortir, per tornar a assenyalar les causes i enfocar responsables.
Sortim per denunciar la hipocresia de líders i representants polítics, del govern espanyol i de la monarquia.
Als que, amb les seves polítiques, promouen guerres i alimenten conflictes armats, mitjançant la venda i comerç d’armes a països com Aràbia Saudita, així com apliquen polítiques repressives i antiterroristes que fomenten l’espiral de violència. Als que incompleixen els compromisos d’acollida, com fan els Estats membres de la UE. També aquells que fomenten l’odi, el racisme, la xenofòbia i la islamofòbia, amb la col·laboració preocupant de molts mitjans. Aquells que identifiquen companys i companyes pel carrer pel seu color de pell i els empresonen als Centres d’Internament d’Estrangers. Aquells que desnonen els nostres veïns i veïnes o que reprimeixen amb violència les mobilitzacions populars. Sortim per dir “No Passaran” als grups que amenacen amb tornar-nos a un passat fosc, i per dir prou a aquells que permeten que el feixisme actuï impunement. És hora de tornar a cridar “les vostres polítiques, les nostres morts”.
Sortim perquè és una oportunitat per emplaçar-nos a fer una revisió sobre el model de convivència i de societat que estem construint. Ens preocupen les conseqüències a mitjà i llarg termini. Ja hi ha hagut mostres d’odi, racisme i xenofòbia aquests dies i la comunitat musulmana s’ha vist criminalitzada. No es tracta d’un “ells i nosaltres”, sinó d’un tots i totes.

Per tot això, exigim que la resposta a la barbàrie del passat dijous no sigui la de més “seguretat” repressiva: més vigilància, més fronteres, més policia, més armes, més violència. Barcelona i Catalunya han de ser exemple amb una resposta diferent: des de la pau, els drets humans, la solidaritat, la cohesió i la justícia global. És en aquesta línia en què avui la societat civil reivindiquem aquest espai. La diversitat ens fa més riques i més fortes. I avui, més que mai, ens hem de reafirmar en el nostre compromís amb una societat oberta, solidària, que no permetrà que cap ideologia de l’odi arreli a Catalunya.
I també exigim que la resposta del nostres governants sigui clara i contundent: compliu amb els acords i tractats sobre comerç d’armes que heu signat; respecteu la Declaració Universal dels Drets Humans; trenqueu els acords amb governs opacs i autoritaris; deixeu d’intervenir militarment; obriu més que mai les fronteres per acollir la gent que fuig del mateix que ha passat a Catalunya i que ara està atrapada a les nostres fronteres; exigiu que les empreses compleixin amb el respecte als drets humans a tercers països, i si cal rescindiu els contractes signats.

Des de la societat organitzada, des de baix, apostem per construir-nos des de la pau, els drets humans, la diversitat i la justícia global. Sortim al carrer perquè davant del racisme i la islamofòbia, davant de qualsevol vulneració dels drets humans, apostem per la convivència i per això, sortim dissabte i #anemdeblau.

“Les vostres polítiques, les nostres morts”
“Pau, solidaritat i convivència en la diversitat”

Total rebuig a les amenaces de mort rebudes per Helena Maleno. #DefenderAQuienDefiende

Fa pocs dies, l’activista pels Drets Humans Helena Maleno, va rebre amenaces de mort. Aquest fet totalment intolerable és una gota més que ha fet vessar got de la situació de violència que es viu a la Frontera Sud.

amenaces maleno

Davant d’això, més de 80 organitzacions i entitats socials, entre les que es troba la Coordinadora Obrim Fronteres de la que formem part, han signat aquest comunicat:

Desde Caminando Fronteras queremos denunciar los hechos que vienen marcando nuestra actividad profesional desde hace años y que se han agravado en las últimas semanas; denotando la situación de amenaza y desprotección que sufren las personas defensoras de Derechos Humanos
en la Frontera Sur española.
Desgraciadamente estas situaciones de violencia forman parte de la vida cotidiana de las personas migrantes en la frontera, dándose una situación de excepción democrática tal que incluso el hecho de hablar de Derechos Humanos en estos espacios de ‘no derecho’ es sentido por los Estados como
una amenaza a sus intereses. Esto es precisamente lo que ha sucedido en las últimas semanas cuando una persona integrante de nuestro colectivo, en concreto nuestra compañera Helena Maleno Garzón, ha visto amenazada su seguridad y su integridad física y moral a raíz de unas declaraciones que realizó en televisión en las que afirmaba que “la lesión de un policía en la frontera de Ceuta no fue provocada por la violencia de las personas migrantes, sino que el policía se lesionó al recibir a patadas a migrantes que estaban en territorio del Estado español”.
A partir de estas declaraciones se orquestó una campaña en Twitter, donde se señalaba y criminalizaba ante la policía a nuestra compañera, intentando por enésima vez coartar su actividad política. Nuestra compañera Helena no se achantó ante las amenazas y posteriormente concedió una entrevista a la plataforma ‘Es Racismo’ (vinculado a SOS Racismo Madrid) donde explicaba la
construcción del racismo institucional en la Frontera Sur española. Esto hizo que la campaña de amenazas en Twitter se recrudeciese con perfiles que amenazaban a la compañera, especialmente a través de su condición de mujer activista, instando incluso a la violación sexual como una forma de acallarla a la vez que se hacían referencias a su vida personal. Las amenazas por Twitter han
ido más allá derivando en llamadas telefónicas a su móvil personal donde se repetían constantemente los mismos insultos que se leían en las redes sociales.
Pero el cúlmen sucedió ayer, cuando el Sindicato Unificado de Polícia (SUP) se unió a la cadena de ‘tuits’ que la amenazaban. Aunque los ‘tuits’ escritos desde el perfil oficial del sindicato eran ‘correctos’ en su forma, entendemos que el espacio (es decir, una cadena de mensajes donde se insta al odio, al racismo y la violencia contra personas migrantes y mujeres) no era el lugar para que una
organización de funcionarios del Estado sindicados se posicionase. Es más, el SUP prefirió obviar los posteriores mensajes que amenazaban directamente a nuestra compañera y otros activistas así como a las personas migrantes. Seguidamente Helena recibió una amenaza de muerte por mensaje privado acompañada de una fotografía de una pistola y una bala en la que se podía leer “Le sugiero el silencio o va a morir. Está incomodando a las autoridades”.
Ante tal situación Helena Maleno Garzón ha presentado una denuncia haciendo una recopilación de todas las amenazas que por diferentes vías instan a acabar con su labor de denuncia de la vulneración de derechos y que ponen en peligro su propia vida. Pero no es suficiente. Criminalizar y presionar a las personas defensoras de los Derechos Humanos, especialmente en la Frontera Sur
española, es una vieja práctica política que compañeros como Moha Gerehou de SOS RACISMO, las compañeras de HARRAGA (María Antúnez, Rosa García, Nora Driss y Sara Olcina), o José Palazón de PRODEIN, también han padecido entre otras.
Por ello nos vemos obligadas a denunciar estos hechos más allá de la vía judicial interpelando a la sociedad civil y a las instituciones democráticas españolas a #DefenderAQuienDefiende. Porque oculto bajo el discurso de la protección del territorio las personas migrantes son sistemáticamente
violentadas, violadas e incluso asesinadas y el racismo del control fronterizo es una práctica cotidiana con numerosas víctimas.

Tot el suport a la iniciativa “De la frontera al corazón”

Des de #GironaAcull us volem fer arribar aquesta iniciativa, que considerem molt interessant: “De la frontera al corazón”

IMG-20170729-WA0005.jpg

Dos amics. El mes d’agost. 2700 quilòmetres en bicicleta i un somni: l’Europa de la integració i l’acollida. Un camerunés i un espanyol, a qui la ciutat de Madrid va unir i acull, es llancen a un viatge des de Ceuta fins a Brusel·les (el cor d’Europa), per tal de fer arribar un missatge a la Comissió Europea.

Davant la crisi de solidaritat institucional que viu Europa, en Loumkoua i en David pugen a les seves bicis per a rodar sobre les fronteres invisibles, trencant els prejudicis, desfent estereotips i promovent la hospitalitat i la integració.

 

Hi pots col·laborar de moltes maneres:
– Seguint-los a Instagram i al Facebok: De La Frontera Al Corazón
– Aportant al crowfunding (els diners aniran, entre d’altres a l’Asociación Elín, amb qui col·laborem habitualment):
 https://www.migranodearena.org/…/160…/delafronteraalcorazon/
– Unint-se a la ruta en alguna etapa
– Donant-lis allotjament.

#obrimfronteres !!!