Manifest 8M, Girona Acull

La violència contra la dona és el virus més resistent de la nostra societat, que malgrat l’aplicació de mesures no disminueix la seva prevalença ni la seva incidència. Els camps de persones refugiades no són una excepció a aquest fenomen, veient-se augmentada aquesta violència donada la seva especial vulnerabilitat per estar exposades a una extrema situació de desemparament, pobresa i amuntegament. Les insalubres condicions, les llargues cues per a accedir al menjar, la falta d’espais d’intimitat i de seguretat a l’interior del camp, les exposen de forma continuada a agressions de diferent índole: violacions, infeccions de transmissió sexual, embarassos no desitjats, problemes durant la gestació, pobresa menstrual, etc.

Donada la situació d’estancament en la qual es veu l’illa, els serveis sociosanitaris públics no són capaços de cobrir les necessitats mínimes d’aquestes dones, incomplint així les recomanacions de l’OMS per a “zones de baixos recursos” (malgrat estar en sòl de la UE). A tots aquests factors s’hi sumen els riscos del propi procés migratori (violacions durant el viatge, prostitució, mutilacions, etc.) i factors culturals fortament arrelats.
Cinc anys de negligència política per part de la Unió Europea han provocat l’amuntegament i congestió de 42.000 sol·licitants d’asil en un espai amb capacitat per a poc més de 6000 persones, generant de manera progressiva crispacions entre la població local i les persones migrants. S’estima que entorn del 85% de les dones que es troben als camps ho fan amb les seves famílies i, segons les escasses recerques, el 70% no se sent mai fora de perill dins del camp i el 90% refereix haver tingut algun problema de salut, havent rebut tractament només el 30%.
Els recents esdeveniments després de l’obertura de la frontera turca han desencadenat a les illes gregues una situació crítica, inhumana i insostenible que estan patint les persones sol·licitants d’asil, així com també les associacions voluntàries i mitjans periodístics, davant la passivitat i col·laboració de les forces de seguretat gregues. Això una vegada més exposa perillosament a les dones, que continuen en la seva condició de col·lectiu vulnerable i a més es troben sense el suport legal i sanitari de les associacions i ONGs, a les quals actualment els resulta impossible fer la seva feina després de les accions violentes de grups feixistes organitzats.
Avui, 8 de Març és important fer una crida a la interseccionalitat i manifestar-nos també per totes aquestes supervivents a les quals la Unió Europea està donant l’esquena, tancant els ulls davant la violència, les violacions, la tracta i la misèria. Avui hem de cridar també per elles, que van ser expulsades per la guerra, repudiades per ser dones i agredides una i mil vegades. Que la nostra veu sigui també la seva. Reivindiquem els seus drets, exigim a la UE que prengui la responsabilitat que li correspon, que estableixi mesures de descongestió urgent de les illes i d’acolliment digne. Exigim a la UE que respecti i defensi els drets de les dones.

foto de GironaAcull.