L'(última) commemoració de les víctimes de Tarajal

Un any més i encara no s’ha fet justícia. Les problemàtiques generades entorn de les fronteres segueixen estant a l’ordre del dia, encara que sovint sembla que les solucions queden emmagatzemades en calaixos sense fons, molt lluny de ser posades en pràctica. Podríem parlar d’un cas relacionat amb les migracions cada dia i no se’ns acabarien les històries. 

El 6 de febrer, per exemple, tocaria recordar els esdeveniments ocorreguts a Tarajal l’any 2014, quan 15 persones van morir ofegades en intentar creuar des de Marroc a Ceuta per l’acció de la Guardia Civil. L’ús de bales de goma, gasos lacrimògens i cops de pal va ser el mètode utilitzat per la policia fronterera, que no només se l’acusa de ser la causant de les víctimes, sinó d’aprofitar la situació per realitzar retorns en calent cap a Marroc. 

Després de sis anys, els esdeveniments segueixen en mans de la justícia. L’any passat des de Girona Acull es va denunciar aquest fet mitjançant una performance a la llera del riu Onyar, al centre de Girona. Quinze cossos estesos al terra que reproduïen la massacre i amb un missatge que acusava directament l’estat Espanyol de ser-ne el responsable. Hores més tard, la instal·lació havia desaparegut: la realitat moltesta i incomoda quan la veiem amb els propis ulls. 

Performance Tarajal

Davant aquesta situació, aquest any no sortirem al carrer. No volem haver de commemorar un any més injustícies com la de Tarajal. Volem parlar d’aquests fets només si és per anunciar que hi ha avenços justos i reals en polítiques migratòries. No volem haver de parlar més de víctimes com a conseqüència de les fronteres, la falta de justícia o els interessos dels governs. Volem parlar de persones, de projectes de vida i d’acollides que siguin nous principis. Volem que aquesta commemoració sigui la última.