Campanya “La nacionalitat un dret, no un privilegi”

Aquest matí s’ha presentat a la seu de la Coordinadora d’ONGs de Girona, la campanya “La nacionalitat un dret, no un privilegi“, que impulsem diferents entitats de la ciutat per donar resposta al canvi de normativa que regula l’accés a la nacionalitat.

13344602_1119817471408037_6816358462649988549_n

La Llei 19/2015, de 13 de juliol, de Medidas de Reforma Administrativa en el ámbito de la Administración de Justicia y el Registro Civil i el Real Decreto 1004/2015, de 6 de noviembre, que desenvolupa el seu Reglament, han modificat el procediment per accedir a la nacionalitat espanyola. El nou procediment per accedir a la nacionalitat espanyola es basa en una prova de coneixements constitucionals i socioculturals sobre l’Estat espanyol, així com una prova de coneixements de llengua castellana.
L’accés a la nacionalitat espanyola ha estat històricament un procés lent i discriminador que ha dificultat la plena incorporació dels nous catalans a la ciutadania, i per tant a la plenitud de drets polítics. El nou procediment ha produït una situació de vulnerabilitat i indefensió de les persones sol•licitants pels motius següents:
• No reconeix les diferents llengües oficials de l’Estat i discriminen aquelles persones que tenen un coneixement de la llengua catalana, o altre llengua oficial diferent a la castellana.
• La privatització de les proves i centres de formació-preparació per a realitzar-les. El Instituto Cervantes esdevé l’única institució que dissenya i administra les proves, mitjançant convenis amb centres privats tant en relació al nivell de coneixement A2 de castellà com en relació a la prova CCSE (coneixements constitucionals i socioculturals d’Espanya). No es fa ús de la xarxa pública de primera acollida i manca de representació de més centres o serveis públics que puguin administrar les proves i les formacions necessàries, com per exemple els Centres de Formació d’Adults, les Escoles Oficials d’Idiomes, el Consorci per a la Normalització Lingüística o les Universitats.
• La imposició d’un model economicista d’accés a la nacionalitat espanyola. El cost de la tramitació dels expedients oscil•la entre els 185€ i els 309€, en funció del país d’origen de la persones sol•licitant. La legislació anterior preveia una tramitació sense cap cost econòmic. En el cas de la realització dels cursos de preparació per la prova de castella, el cost s’eleva a 400€.
• La discriminació de les persones que havent realitzat els seus estudis secundaris o universitaris a l’Estat espanyol han de realitzar les proves de castellà (DELE A2) i les proves de coneixements constitucionals i socioculturals d’Espanya (CCSE). Aquestes persones poden acreditar titulacions acadèmiques que implícitament contenen els coneixements requerits a les esmentades proves.
• El disseny i execució de la prova DELE A2 està orientat a persones amb un nivell formatiu mig o mig-alt, obstaculitzant l’assoliment satisfactori de la prova a un nombre elevat de persones, i entre elles les especialment vulnerables.
• No reconeix l’esforç realitzat pel sol•licitant davant altres administracions, al no convalidar el Certificat d’haver utilitzat el Servei de Primera Acollida.
• Discrimina en funció del nivell acadèmic perquè deixa fora aquelles persones que presenten limitacions per diversitat funcional i/o formatiu no reconeguda jurídicament, analfabetisme en diferents graus o baixa escolarització.
• El procés d’inscripció telemàtic dificulta l’accés a la sol•licitud i a aquestes proves i és discriminatori per a aquelles persones que no tenen coneixements informàtics o no tenen la competència digital necessària.
• No dóna validesa als cursos oficials de nivells de llengua del Marc Europeu Comú de Referència impartits pels centres públics de la Generalitat (Escola Oficial d’Idiomes, Centres de Formació d’Adults, Universitats, Consorci per a la Normalització Lingüística…) ni els processos d’alfabetització en català.
• En aquests casos farà necessari el suport de professionals, entitats o altres serveis per a realitzar tot el procés. Cal destacar també que, a Catalunya, actualment es produeixen situacions de greuge en relació a Registres Civils, com el de Girona, que ja no accepten les sol•licituds amb cita presencial.
• L’entrada en vigor d’aquesta Llei s’ha produït sense un període transitori que permeti la unitat de criteris entre els registres civils, pel que fa a les persones que ja tenien demanada cita abans de l’entrada en vigor de la Llei.
• A data actual, a Catalunya, hi ha insuficiència de places per realitzar les proves. En el cas de les comarques gironines el fet s’agreuja perquè només hi ha 1 únic centre examinador. En alguns casos, tot i portar dos anys amb cita prèvia, aquestes persones hauran de renovar part de la documentació dels seus països d’origen per caducitat.
• La Llei 10/2010 del 7 de maig d’Acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, aprovada pel Parlament de Catalunya el 28 d’abril de 2010, ja reconeix un Servei de Primera Acollida dissenyat: de forma consensuada amb els ens locals i les entitats que ofereix formació gratuïta; desplegat territorialment; no excloent a les persones més vulnerables, i substituint la manca de formació per un curs d’alfabetització; i reconeixent el bagatge de les persones immigrades al facilitar un sistema de convalidacions.

Per aquests motius, diferents associacions i entitats de les comarques gironines hem engegat la campanya “La nacionalitat un dret, no un privilegi” per:

– Demanar la derogació del Real Decreto 1004/2015 al Govern de l’Estat Espanyol. I mentre no es derogui demanem:
• Eximir de fer les proves de CCSE i DELE A2 a les persones que han superat l’ESO o estudis superiors realitzats a Catalunya.
• Habilitar centres públics per a la realització de les proves i per a la formació corresponent, com les Escoles de Formació d‘Adults i les Escoles Oficials d’Idiomes.

Consensuar un nou procediment amb l’Administració competent. Aquest nou procediment o sistema hauria de:
• Habilitar els mecanismes i recursos necessaris per esmenar aquestes situacions.
• Reconèixer el Servei de Primera Acollida recollit a la Llei 10/2010, del 7 de maig, d’Acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya i el Decret 150/2014, de 18 de novembre, dels Serveis d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya.
• Ser gratuït.
• Tenir en consideració totes les llengües oficials.
• Garantir una oferta de formació gratuïta.
• Reconèixer d’altres titulacions oficials equivalents al nivell de castellà A2 que expedeixen les entitats públiques, com els Centres de Formació d’Adults, les Escoles Oficials d’Idiomes, el Consorci per a la Normalització Lingüística i les Universitats.
• Reconèixer el bagatge aportat per les persones sol•licitants.
• Ser flexible amb les persones formativament vulnerables.

– I apostar, en el marc del procés constituent d’una República catalana, per tal que els mecanismes administratius permetin, en un futur proper, l’obtenció de la nacionalitat catalana sense les traves del procediment actual.

 

Anuncis