Crònica del tercer dia d’acampada

La primera activitat del dia tingué com a ponent a en Jamal, un noi sirià que porta dos anys i mig vivint a Girona. En Jamal ens explicà les fortes represàlies que s’executen a Síria per actes pacífics com manifestacions i crits de llibertat. La seva experiència ens demostrà un cop més la duresa d’un règim que s’establí fa 75 anys. En Jamal tenia 17 anys quan la policia el va torturar per negar-se a lluitar amb el bàndol que ells consideren oportú. Després ell marxà a la part de l’exèrcit lliure i va emprendre el seu camí fins a Turquia. Aleshores la situació era molt diferent, ens explicava que el van deixar passar i un cop allà va poder començar una vida lluny de casa, de la guerra i la misèria. Els companys de la Garrotxa, Caravana Solidària també van venir per explicar-nos el seu projecte i sumar-se a la nostra acampada.

13348652_603975389762315_64621325_n

A dos quarts de dues es va portar a terme la primera cassolada del dia. A l’hora de dinar va ser emotiu rebre la visita d’un home que el dia anterior ens havia transmet la seva intenció de portar-nos menjar. Ens portà Tajín, i després ho vingué a recollir perquè no podia quedar-se, aquests actes per petits que semblin omplen, arriben de forma sincera, espontània i de tot cor.

A primera hora de la tarda, com estava proposat es realitzà la xerrada per en Miquel Blanch i Soumaya Waez abastint el conflicte de manera personal i política. L’enfoc polític va fer que es visualitzessin altres aspectes que desconeixem o no tenim prou coneixement degut a que els testimoniatges en primera persona permeten valoracions personals i experiències de vida.13318979_603975349762319_354351887_n

Seguidament, es realitzà un taller de ferradures de la mà del Centre d’Equitació Cavall del Mar que van pintar un mural amb l’ajuda dels més menuts amb el lema: “La dignitat humana no depèn de la sort sinó de totes…”. Després de la realització del mural es va fer una demostració de Capoeira que va reunir la curiositat d’alguns vianants.  Just després de la demostració ens vam comunicar via Skype amb la Maria, filla d’un dels participants de l’acampada que estava a Grècia. La Maria porta tres mesos i ens explicà que en aquell moment estava en un hospital perquè una família pogués curar al seu fill. Era el que més costava, portar a les famílies dels camps militars a l’hospital.  Una de les frases més impactant que va dir fou que hem de ser feliços que al cap i a la fi és el més important. Parlar amb algú que estava en aquell moment allà va ser emocionant perquè la informació era de primera mà, com si ens poguéssim traslladar on ella hi era.

13267712_1115245771865207_6620060228106153888_n

Després de sopar es començà a fer l’assemblea que es va veure interrompuda per la pluja. Vam improvisar un mena de porxo per tal de poder estar aixopluc i continuar amb la nit. L’ambient festiu s’estava engrescant quan es va veure interromput per un grup de cinc persones que pel que fos no estaven d’acord amb la nostra causa i començaren a arrancar una de les nostres pancartes situada a la Plaça Constitució. La actuació policial fou rapida i tot i que ens van llençar una ampolla de vidre ningú va patir cap dany. Poc després una agent de policia va venir a interessar-se per la nostra situació i ens va anunciar que estaven identificats i controlats. Això ens aportà seguretat i en cap moment vam patir per un acte de menyspreu que es quedà en això.  La nit s’allargà i ens omplirem d’il·lusió per rebre l’arribada del dia següent, i per tant, l’últim.

Anuncis