Crònica de l’últim dia d’acampada

El matí de diumenge es presentà tranquil després del petit aldarull de la nit anterior. Cada matí disposàvem d’un buffet lliure a l’hora d’esmorzar i aquest cop, no fou diferent. Les mostres d’amabilitat no van minvar durant el transcurs de l’acampada.

La primera activitat fou l’explicació de la Júlia i la Hanna dins d’Idomeni en primera persona. La Júlia pertany a un col·lectiu anomenat Contagiando Sonrisas i la Hana va assistir com a voluntària independent. En tot cas, les dues intervencions foren d’un sentiment de realitat esfereïdora. Les seves anècdotes, tant les bones com les dolentes ens acostaren al patiment, a l’esperança i la vida de cadascuna de les persones que pateix aquest desmantellament.

13267756_1115245038531947_904856108894515464_n

A la una del migdia aparegué Montserrat Carulla, actriu, lluitadora i referent de la ciutat de Girona. Es mostrà molt propera, restant importància a la seva trajectòria brillant i posant èmfasi a la situació d’una Europa desconeguda, decebuda i intolerable. La Montserrat ho va veure reflectit a la Guerra Civil Espanyola, com un mirall de records on les cues de persones avançant per fugir d’un conflicte i viure una vida millor era quelcom normalitzat, un comptagotes imparable. Les seves paraules inspiraren a reflexionar i aportaren somriures. Després de la seva intervenció membres de l’acampada explicaren algunes activitats portades a terme durant els diferents dies per agrair la col·laboració de totes les persones que s’han volgut sumar. No podem oblidar el fet que sense totes elles, res hagués estat possible. Queda molt lluny la por i el nerviosisme de la tarda de dijous on els furgons policials s’establien a l’indret establert per l’acampada. Un indret que hem fet nostre. Seguidament, en David González va cantar mentre s’acompanyava de la guitarra una cançó composada dissabte al vespre a l’acampada. La cançó està formada pels eslògans que sorgiren i sobretot amb el ressò de la benvinguda cap a les refugiades que sempre hem volgut remarcar.

 

13342132_603975333095654_1767699752_n

L’acte finalitzà amb una representació de Clowns portada a terme per l’Omar i la Mar on la comèdia i la visualització d’un acte tan significatiu va permetre il·lustrar de manera brillant com entenem nosaltres les fronteres. Finalment el camí que havíem marcat durant els tres dies fou estripat fent que la frontera donés pas a un territori lliure, un territori comú.

Degut a l’alta possibilitat de pluja vam decidir recollir el campament i traslladar-nos a l’Ateneu Popular Salvadora Catà per gaudir de l’arrossada popular que ens van preparar en Ferran i en Sergi. Aprofitem per agrair el seu suport i el fet d’obrir-nos les portes perquè sense l’espai no hagués sigut factible. L’arrossada fou un èxit tan a nivell gastronòmic com d’assistència.

Les causalitats i les casualitats poden anar de la mà i despistar-nos per reconèixer quina és quina. Paradoxalment, el carrer que hi ha just al costat de la Sudelegació del Govern Civil és el Carrer del 20 de juny, dia mundial dels refugiats.  Un símbol més que ha fet de l’acampada un acte fort, de comunitat i suport on persones unides pels drets que totes compartim han confluït conjuntament. Gràcies a totes, per venir, compartir, regalar i viure una experiència tan gratificant i única com ha estat per nosaltres.

Seguim amb la lluita, a reveure!

Anuncis