Crònica del segon dia

Ens aixequem ben aviat amb els cossos cansats però l’esperit content. Al llarg de la nit va ser difícil conciliar el son degut als sorolls, la gent i algun crit nocturn que arribà al campament en forma d’anècdota. La situació es normalitzà encara més degut a la tranquil·litat que ens aportà el fet que els cossos policials no realitzaren canvis en la seva manera d’actuar, és a dir, disposaven d’un cotxe policial al nostre costat sense intervenció ni moviments que donessin peu a un possible desallotjament.

Mentre esmorzàvem les mostres d’afecte i amabilitat no minvaren. La gent s’acostava per informar-se, donar suport, portar-nos esmorzar o simplement per curiositat. Aquesta afluència inesperada ens aportà energia extra que va fer possible que el començament del dia fos realment gratificant.

Després de l’esmorzar es realitzaren diferents tasques organitzatives entre les quals la més sonora fou la cassolada a dos quarts de dues. El taller de pancartes va permetre nous eslògans per visibilitzar encara més la nostra causa. També es va portar a terme una xerrada a càrrec de voluntàries que explicaren la seva experiència al camp de refugiades d’Idomeni.

13263904_1114441615278956_3512239852898925761_n13263926_1114441315278986_7710015305253991367_n

A primera hora de la tarda vam rebre una visita inesperada. Jane Goodall, famosa primatòloga, aparegué a l’acampada a dos quarts de sis i la seva aportació quedà gravada en un vídeo que podeu visualitzar a qualsevol de les diferents xarxes socials. El seu suport i ànims foren una mostra més de l’afectivitat que vam rebre de totes les persones durant la jornada.Sin título.jpg

A mitja tarda, aprofitant la sortida dels nens i nenes de l’escola, un grup de clowns (voluntàries de l’acampada) van estar jugant amb els nens i convidant-los a participar en un taller de contes. Gràcies a la Coordinadora d’ONG Solidàries, que ens va facilitar material com contes, dibuixos de mainada afectada pel conflicte sirià que representaven les ciutats bombardejades i material per elaborar el seu propi conte. L’activitat va permetre crear debats molt interessants on s’explicava als nens/es el motiu pel qual estem acampats a partir dels comentaris i la visió dels nens sobre el problema.

La xerrada d’Idomeni en primera persona programada a les 20h es va portar a terme amb tres voluntaris que explicaren la seva experiència i ens aportaren aquesta dosi de realitat tan necessària quan un conflicte que ens preocupa i neguiteja està tan lluny. La Laura, l’Òscar i en David van anar a Idomeni de manera individual mentre que l’Òscar és un bomber que forma part de l’EREC.

13321884_1114441268612324_1595266912168124946_n

Durant la tarda s’anava anunciant que hi hauria un sopar popular. En Mustafà i altres companys prepararen cous-cous i el meravellós àpat va donar part a la última activitat del dia. Aquesta, fou la projecció d’una cançó inspirada en la crisi de les refugiades, fotografies de voluntaris que van estar a Idomeni i altres imatges simbòliques com el textos traduïts simultàniament d’àrab-anglès com suport de comunicació que utilitzaven els refugiats per parlar amb els voluntaris.

13307476_1114442018612249_1966619109818721441_n

944695_1114441705278947_8601544479219586006_nLa cloenda es portà a terme un cop finalitzat l’acte i es realitzà a mode d’assemblea oberta, participativa i personal. Aquests dies ens mouen emocions, que entre altres coses són les que han fet possible que ens plantéssim on som, que tinguem veu i que seguim amb l’esperança de creure que les nostres accions obriran el camí a fites millors.

13310527_1114442725278845_1842371518423634381_n

 

Anuncis